A continuació pots llegir el text del pregó de la Festa Major del Roser ’21 de Tornabous, proclamat per la senyora Maria Horta Escabrós Ricart, directora de l’Escola Espígol de Tornabous.
Bon vespre,
Moltes gràcies, senyor alcalde per aquestes generoses paraules, també a tot el Consistori per ser avui aquí i a tots els qui heu vingut a escoltar-me, moltes gràcies de tot cor.
Benvinguts a l’acte que dona tret de sortida a la Festa Major del Roser. És tot un honor per mi ser la pregonera del vostre poble.
Soc la M. L’Horta, directora de l’Escola Espígol, i us he de dir que encara no sé què faig aquí. Mireu, fa aproximadament un mes, em va a venir a veure el David Vilaró, l’alcalde de Tornabous, i em va convidar a fer el Pregó de Festa Major i…ja ho veieu, al final, li vaig dir que sí.
Quan t’arriben aquesta mena de propostes sempre penses que hi ha gent molt més preparada que tu per fer-ho, que no tens clar si podràs dir alguna cosa que pugui tenir un mínim interès, que segur que hi ha persones més adequades, amb més coses a dir-vos…i segur que és així, però mira – vaig pensar – el Pregó pot ser una bona oportunitat per agrair al poble de Tornabous – és a dir, a vosaltres, tornabouencs i tornabouenques – l’excel·lent acollida que em vau donar des del primer dia que vaig arribar al poble.
Quan el David em va demanar fer el Pregó, la primera cosa que vaig pensar va ser… què et posaràs? Sóc mestra… potser que em posi la bata de l’escola, no? Com en moltes altres coses a la vida el següent pas va ser demanar assessorament a la meva mare i ella, que és una dona molt sensata, em va dir: “Dona, la bata et posaràs davant de tota aquesta gent?” I sí, ja ho veieu, també li he fet cas…
No sé si sabeu que tinc orígens tornabouencs: la meva padrina era nascuda a ca la Maria del Sebastià, avui coneguda com a ca la Narci. Es deia Carme i es va casar amb el padrí Modesto a Ivars. Un cop casada, a la casa pairal va quedar-s’hi el seu germà Miquelet, la seva cunyada Teresina i la seva neboda, la Narci. La que és i serà sempre la meva tieta Narci!
Tinc molts i bonics records d’infantesa a les piscines de Tornabous, quan els estius encara eren eterns i corríem pel poble amb els genolls pelats . També tinc un vincle especial amb les dones que formaven l’Associació de dones del poble perquè quan era adolescent vaig ensenyar a ballar sardanes a un bon grupet que hi posaven moltes ganes.
Ara fa poquets anys, també vaig passar boniques estones al vostre poble amb el grup d’animació infantil ¾ de sucre, que vam crear amb una colla d’amics. I finalment, sembla que era el meu destí, fa gairebé 1 any i mig que vaig venir a treballar a l’escola Espígol com a mestra i directora. Us he de dir que aquesta és una responsabilitat molt gran i un dels reptes més importants que he afrontat mai a la meva vida professional i que a més, ha vingut amb l’afegit d’una pandèmia inesperada, però estic segura que, amb l’ajuda del magnífic equip de mestres que formem l’escola, aconseguirem fer que l’Espígol continuï sent una de les millors escoles del món.
El curs passat va ser un curs molt intens i ple d’emocions… i encara ho continua essent, sembla que la pandèmia es quedarà entre nosaltres durant força temps. És una pandèmia esfereïdora que ha enfosquit les nostres vides i està posant a prova la nostra resiliència, la capacitat d’afrontar situacions molt difícils i la voluntat de posar per davant dels nostres desitjos, les necessitats de la nostra comunitat i dels nostres familiars més vulnerables.
Estem tots força cansats, amb ganes que aquest malson s’acabi, i és normal que sigui així, però hem de pensar que no hi ha mal que duri cent anys i sobretot que en situacions extremes com aquesta és quan més ens necessitem uns als altres, i estic convençuda que d’aquesta emergència en sortirem més junts i més forts.
Voldria també, aprofitant la coincidència de dates – avui 1 d’octubre – fer una crida a tots els nostres representants polítics, els d’aquí i els de més enllà, per demanar-los que deixin les seves càrregues de partit a banda i apostin, de veritat, per la democràcia i la llibertat.
Voldria dedicar aquest pregó a la meva família de Tornabous, la tieta Narci i tiet Josep, a la Rosalia i al Nando, als meus pares, als quals sempre els agrairé els valors que m’han inculcat, a l’Ares, a l’Abril, al Pau, al Santi i a totes les meves companyes de feina, pel suport i caliu que sempre m’han demostrat.
En nom de l’escola i en el meu propi, volia fer un agraïment molt sincer a tot el consistori de l’Ajuntament i a tots els veïns del poble per tota l’ajuda que ens vau oferir el curs passat, per la feina feta i per l’esforç realitzat. Gràcies per posar-ho tot tan fàcil i fer que les adversitats es convertissin en oportunitats.
Mai ho oblidarem, de veritat! I, per acabar, us volia fer un regalet. Mireu, tinc una cançó a la qual últimament sempre acudeixo en moments importants de la meva vida, com ara aquest… i em fa molta il·lusió compartir-la amb vosaltres.
Per això us he preparat una sorpresa: he demanat a una gran amiga, la Laura Castellarnau, si avui podia ser aquí i interpretar-la davant vostre. Aprofito per agrair-li públicament la seva total disponibilitat i molt més, encara, perquè ha vingut expressament de la Vall de Boí. A més a més, ella s’ha ofert en interpretar una segona cançó per commemorar la data d’avui.
La primera cançó porta per títol “Escriurem” del Miqui Nuñez i la segona “Què volen aquesta gent” de la Maria del Mar Bonet.
Us deixo, doncs, amb aquestes cançons – espero que us agradin – i us convido a celebrar i gaudir de tots els actes de la vostra – i ara també una mica meva – Festa Major del Roser.
Bona Festa Major a tothom!
Speak Your Mind